Inicio Blog Página 35

«La Fundación ACM es un actor que promueve la seguridad en el Mediterráneo y la erradicación del terrorismo»

0

FACM, 22.02.2018

Vicent Garcés, presidente de la Fundación Asamblea de Ciudadanos y Ciudadanas del Mediterráneo interviene en el IX Pleno de ARLEM (Asamblea Regional y Local Euromediterránea) en Giza (Egipto).

La FACM, con sede en Valencia, enfatiza la urgencia de proponer herramientas y proyectos para avanzar hacia un Mediterráneo en paz y desarrollo sostenible, que beneficie a todos.

La cumbre anual reúne a representantes de los gobiernos locales y regionales de la U.E -la mayoría de ellos, miembros del Comité Europeo de las Regiones- y sus homólogos de los Estados mediterráneos de los Balcanes Occidentales, Oriente Medio y África del Norte. 

La Fundación ACM (FACM) insta a los gobiernos de todo el Mediterráneo a lanzar grandes planes dirigidos a la juventud para estabilizar la región

0

FACM, 19.02.2018

La FACM, con sede en Valencia, enfatiza la urgencia de proponer herramientas y proyectos para avanzar hacia un Mediterráneo en paz y desarrollo sostenible, que beneficie a todos.

La FACM, como miembro observador, interviene en la 12ª sesión plenaria de la Asamblea Parlamentaria del Mediterráneo (APM)  celebrada en Bucarest.

La FACM ha sido la única presencia española en esta cumbre de alto nivel ya que España aún no es miembro de esta plataforma parlamentaria integrada por representantes de los Parlamentos de todos los países del Mediterráneo.  

Caperucita roja no es sólo un cuento (al menos en Croacia)

0

Caperucita roja no es sólo un cuento. Al menos no lo es en Croacia. Compartimos el proyecto artístico y cultural que llega de la mano de nuestro Círculo ACM de Zagreb. Os invitamos a descubrir “Crvenkapica”, un proyecto interdisciplinario que lleva en desarrollo varios años y cuyo objetivo es la preservación, presentación y el afianzamiento de marca del patrimonio cultural y nacional de la ciudad de Senj.

Fundación ACM y CERAI emprenden el primer mapeo de las mejores prácticas agroalimentarias sostenibles

0
FACM, 08.02.2018
Arranca el proyecto “Herramientas para la transición hacia Sistemas Alimentarios Territorializados”
La Fundación Asamblea de Ciudadanos y Ciudadanas del Mediterráneo (FACM) y el Centro de Estudios Rurales y de Agricultura Internacional (CERAI), junto con las organizaciones RESOLIS (Francia) y Mensa Cívica (España), lanzan un proyecto de mapeo de las mejores iniciativas estatales de Sistemas Alimentarios Territorializados (SAT), considerando sus impactos ambientales, socioculturales y económicos. El proyecto cuenta con el patrocinio de la Fundación Daniel y Nina Carasso (Francia).

Fundació ACM i CERAI emprenen el primer mapatge de les millors pràctiques agroalimentàries sostenibles

0

FACM, 08.02.2018

Arrenca el projecte “Eines per a la transició cap a Sistemes Alimentaris Territorialitzats”

La Fundació Assemblea de Ciutadans i Ciudadanes del Mediterrani (FACM) i el Centre d’Estudis Rurals i d’Agricultura Internacional (CERAI), junt amb les organitzacions RESOLIS (França) i Mensa Cívica (Espanya), llancen un projecte de mapatge de les millors iniciatives estatals de Sistemes Alimentaris Territorialitzats (SAT), considerant els seus impactes ambientals, socioculturals i econòmics. El projecte compta amb el patrocini de la Daniel i Nina Carasso (França).

Amb un eix comú compartit de sensibilització en la valoració del medi rural, l’alimentació en base a productes locals, la sobirania alimentària, el consum i el turisme responsable i la protecció dels recursos naturals i locals, les organitzacions CERAI, RESOLIS, Mensa Cívica i la Fundació ACM, llancen el projecte “Eines per a la transició cap a Sistemes Territorialitzats (SAT)” adreçat a la identificació d’iniciatives SAT a Espanya i la seua difusió a nivell estatal i en l’àmbit del Mediterrani per fomentar la seua replicabilitat i generar debat al voltant d’aquesta temàtica a nivell institucional.

Jean-Louis Rastoin, professor emèrit a Montpeller SupAgro, defineix els Sistemes Alimentaris Territorialitzats (SAT) com un ”conjunt de cadenes productives agroalimentàries que responen als criteris del desenvolupament sostenible, localitzades en un espai geogràfic de dimensió regional i coordinades per una governança territorial”.

Són moltes les experiències al territori espanyol que aposten per la regeneració de Sistema Alimentaris Territorialitzats (SAT), però són poc conegudes malgrat, en molts casos, de ser experiències exitoses amb un potencial de replicabilitat molt elevat. Fins a la data no s’ha fet un treball exhaustiu per analitzar el sorgiment d’aquestes iniciatives, posar-les en xarxa i facilitar les eines necessàries per a la seua multiplicació.

La Fundació Assemblea de Ciutadans i Ciudadanes del Mediterrani (FACM) promogué en el marc de la 22a Conferència de les Parts de la Convenció sobre el Canvi Climàtic (COP22), celebrada en noviembre de 2016 a Marràqueix (Marroc) i, prèviament, a la MEDCOP de Tànger, la Declaració per la Transició Agroalimentària Sostenible al Mediterrani. Més de seixanta associacions i institucions ja han signat la declaració ”Ha arribat l’hora de la transició agrícola i alimentària al Mediterrani. Despertem!”.

L’objectiu de la declaració esmentada és treballar conjuntament amb la finalitat de promoure iniciatives d’alimentació responsable i sostenible capaces de posar fi al predomini del model agroindustrial, que constitueix una amenaça per a la diversitat i la històrica riquesa alimentària del Mediterrani. L’alimentació, així com tot el sistema agrícola i alimentari, ha de tornar a ser un motor fonamental del desenvolupament sostenible i inclusiu dels nostres països”.

Necessitem retrobar i revaloritzar els coneixements i les pràctiques agrícoles i alimentàries dels nostres països i, a la vegada, donar resposta als grans problemes contemporanis: la creació de llocs de treball i el combat contra la pobresa, la gestió sostenible dels recursos naturals i la lluita contra el canvi climàtic i la conservació del patrimoni cultural. Són qüestions que hem de resoldre si volem deixar a les generacions futures un patrimoni material i immaterial que els permeta viure decentment”, explica Vicent Garcés, president de la Fundació ACM.

El projecte “Eines per a la transició cap a Sistemes Alimentaris Territorialitzats” sorgeix amb l’objectiu de posar en marxa una investigació per sistematitzar i avaluar les diferents iniciatives que vénen operant al conjunt de l’Estat espanyol. Iniciatives amb un alt valor transformador, però que en l’actualitat arrosseguen problemes de fragmentació i manca d’articulació, reduint la seua capacitat d’escalament i optimització.

A partir de la metodologia plantejada per la Xarxa Resolis sobre les SAT, l’objectiu del projecte que ara comença és identificar i mapejar les 100 millors experiències significatives pels seus impactes ambientals, socioculturals i econòmics i, a la vegada, diagnosticar les seues febleses, obstacles i fortaleses. El projectes es desenvoluparà durant dos anys i acabarà amb l’elaboració d’un Manual d’Eines per a la transició cap a SAT’s i amb això es multiplicarà el seu impacte a través de la formació de formadors, per a l’expansió d’aquests models.

Segons explica Piero Carucci, responsable de l’Àrea d’Educació per al Desenvolupament a CERAI, “les experiències que buscarem catalogar i sistematitzar a través del nostre projecte tindran en comú la voluntat de transitar de manera conscient des d’un sistema alimentari dominat per les cadenes energètiques i de distribució llargues, a un sisteme que aposte per la proximitat entre producció i consum, per l’agroecologia i per la participació”.

Al nostre territori hi ha alguns exemples interessants de Sistemes Alimentaris Territorialitzats. Per exemple, en l’àmbit de les polítiques alimentàries es pot citar el cas del Consell Alimentari Municipal de l’Ajuntament de València, que busca unir la societat civil, les empreses, les institucions i les universitats en la definició d’una estratègia alimentària metropolitana, amb la qual es relocalitze el sistema alimentari.

Replicar aquestes inciatives és important perquè puguem construir xarxes alimentàries alternatives des de baix, ja que és més necessari que mai donar un salt d’escala i guanyar espais de visibilitat política, així com espais de comercialització i anar teixint una narrativa que des de la pràctica vaja apropant les necessitats de la ciutadania, de les persones consumidores, a les necessitats de les persones que viuen del camp i que fan que el món rural siga viu”, explica Piero Carucci del CERAI.

Entrevista a la directora de la Fundación ACM, Lola Bañon en À Punt

0

FACM, 06.02.2018

El Mediterráneo como espacio diverso, sus desafíos, la ciudadanía, el compromiso con los derechos humanos y el papel de la Fundación Asamblea de Ciudadanos y Ciudadanas del Mediterráneo en la promoción de los valores democráticos de paz y estabilidad en la región han sido algunos de los temas tratados en esta entrevista.  

La FACM participa en la presentación y promoción del libro escrito por Rita Spanouli (miembro del Círculo ACM de Tesalía) y Giorgos Lepeniotis, sobre cuentos populares romaníes

0

FACM, 01.02.2018

La FACM participa en la presentación y promoción del libro escrito por Rita Spanouli (miembro del Círculo ACM de Tesalía) y Giorgos Lepeniotis, sobre una serie de cuentos romaníes, que esta vez se ha presentado en la ciudad de Tyrnavos en Tesalia (Grecia) con gran éxito y afluencia de público.

L’ÉDITORIAL d’Antoine Sfeir: “La Méditerranée, passé et avenir de l’Europe”

0
Diana Cabezas. Unspalsh

Publiqué dans La Lettre d’Euromed-IHEDN N 74 – février 2018*

S’il fallait apporter un quelconque plaidoyer pour les Rencontres de Cybèle, on pourrait dire que l’actualité quotidienne dans le monde entier nous donne des raisons imparables de nous pencher en profondeur sur les enjeux agitant la Méditerranée et les projets à y mener.  

Éxito de presentación de la “Antología poética de Ibn Khafaja de Alzira” en el IEMED

0

FACM, 26.01.2018

El pasado jueves, 25 de enero, tuvo lugar la presentación de la reedición trilingüe (árabe, castellano y catalán) de la “Antología poética de Ibn Khafaja de Alzira” en la sede del Instituto Europeo del Mediterráneo (IEMED).

La reedición de esta antología, treinta años después de su primera edición, supone una fuerte apuesta por el acercamiento y visibilidad del vastísimo legado cultural andalusí. En este sentido, el escritor y traductor Josep Piera califica la obra de Khafaja de una “originalidad extraordinaria y una vigencia absoluta” como si se tratara de un “misterioso jardín de palabras”. 

Esta web utiliza cookies propias y de terceros para su correcto funcionamiento y para fines analíticos. Al hacer clic en el botón Aceptar, acepta el uso de estas tecnologías y el procesamiento de sus datos para estos propósitos. Ver
Privacidad